Aconsegueix una edició de vídeos impactant amb Pablo Sanz
Quan pensem en un vídeo que ens emociona o ens atrapa, rarament pensem en l’edició. I, tanmateix, és en aquest espai invisible on es defineix gran part de l’impacte narratiu. L’edició no és només el lloc on les imatges es posen en ordre, sinó on s’imprimeix el ritme emocional d’un relat. Com a editor de vídeos professional, tinc molt en compte tots els elements, per entendre el material, escoltar-ne els silencis, i construir, des de la intuïció i la tècnica, una proposta que respiri amb coherència i intenció. No és només tallar. És saber quan callar, quan accelerar, quan deixar respirar.
Igual que en la música, cada peça audiovisual demana un tempo específic. Un vídeo institucional pot necessitar claredat i estructura. Una peça artística, en canvi, pot requerir pausa, misteri o fins i tot dissonància. Un bon editor de vídeos és aquell que no imposa una fórmula, sinó que descobreix l’estructura interna de cada projecte. Aquest treball no és mecànic. És una cerca. Sovint implica deixar reposar el material, mirar-lo diverses vegades des d’angles diferents, escoltar el que encara no està dit. En aquest procés, el so i la imatge no només s’alineen: dialoguen.
Atmosfera i to
Una de les grans responsabilitats de l’edició és crear una atmosfera coherent amb el missatge. Això es fa a través de múltiples capes: la gradació de color, el tempo narratiu, els silencis, la relació entre imatge i música. Un mateix pla pot tenir lectures molt diferents segons el context on s’insereixi. Aquí és on l’editor de vídeos exerceix la seva mirada més creativa. L’edició decideix si una escena és nostàlgica o freda, si una transició és suau o brusca. No es tracta de decorar, sinó de donar sentit.
Projectes com laboratoris narratius
En el meu treball com a editor de vídeos, cada projecte ha estat un laboratori narratiu. Des de documentals socials fins a peces comercials, l’objectiu no ha estat només completar una línia de temps, sinó afinar un relat que funcioni en pantalla i perduri en la memòria. En projectes institucionals, per exemple, l’edició sovint ha consistit en trobar un equilibri entre informació i emoció. En formats més artístics, l’objectiu ha estat explorar límits, jugar amb el temps i provocar sensacions amb recursos no convencionals.
L’editor ha de ser, sobretot, una orella atenta. Una presència que escolta el material, però també l’equip creatiu, el director, el context i el públic final. Aquesta escolta profunda és el que permet prendre decisions que no només funcionen formalment, sinó que són significatives. L’edició és també responsabilitat: la de respectar la intenció original, però també de proposar millores, reinterpretacions, camins alternatius. És un lloc de diàleg entre la fidelitat i la proposta.
Com convertir l’edició en un relat?
Tot comença amb una sensació. A vegades és un tall que genera tensió; altres, una pausa que permet respirar. Però darrere de cada decisió hi ha una intenció narrativa. És en el procés de muntatge on moltes històries troben el seu veritable fil conductor. Com a editor de vídeos, m’interessa especialment detectar patrons subterranis, metàfores visuals o petits gestos que poden passar desapercebuts però que, situats al lloc just, fan aflorar capes més profundes de significat. Això és el que transforma un vídeo correcte en una peça memorable.
A l’era del contingut ràpid i efímer, la feina de l’editor de vídeos és més rellevant que mai. Perquè és precisament en el muntatge on podem tornar a donar profunditat, pausa i sentit al que veiem. Quan es fa bé, l’edició no només acompanya la història: la fa possible. Continuo treballant per donar a cada projecte no només acabats tècnics, sinó una vida narrativa pròpia. Perquè editar no és acabar un vídeo. És començar a explicar-lo de veritat.
